Giovanni Battista Piranesi

Giovanni Battista Piranesi

Biografia
Naixement	4 octubre 1720 Mogliano Veneto (Itàlia)
Mort	9 novembre 1778 (58 anys) Roma
Sepultura	Roma
Activitat
Ocupació	pintor, aiguafortista, artista gràfic, gravador, arquitecte, historiador de l'art, arqueòleg, artista visual
Activitat	1740 - 1778
Membre de	Arcàdia
Gènere	Paisatge
Moviment	Neoclassicisme
Professors	Giuseppe Vasi
Fills	Francesco Piranesi, Laura Piranesi, Pietro Piranesi
Premis (1757)  company de la Societat d'Antiquaria de Londres  Orde de l'Esperó d'Or

Giovanni Battista Piranesi (Mogliano Veneto, 4 d'octubre del 1720 – Roma, 9 de novembre del 1778) fou un arquitecte, escriptor, arqueòleg i gravador italià. Va realitzar més de 2.000 gravats d'edificis reals i imaginaris, estàtues i ornaments.

Estudià escenografia i perspectiva a Venècia i continuà estudiant art a Roma, on s'establí. Les ruïnes d'aquesta ciutat van encendre el seu entusiasme i la seva necessitat de representar-les. Copià amb fidelitat i un excel·lent traç les restes arquitectòniques, i afegí amb inventiva les peces que hi mancaven, basant-se en el disseny originari. Va introduir amb gran destresa conjunts florals, altars i tombes. En el decurs de la seva vida, va executar un gravat rere un altre amb gran talent.

Les seves entusiastes reproduccions i interpretacions idealitzants d'antics monuments romans van suposar una important contribució al desenvolupament del neoclassicisme. En aquests gravats s'inclouen imatges fidedignes i exactes de les ruïnes existents, igual que reproduccions imaginàries d'antics edificis en les quals l'alteració de l'escala i la juxtaposició d'elements contribueixen a realçar-ne la grandiositat.

El valor afegit de Piranesi, en tant que teòric, és el seu interès per l'art antic romà, que considera per damunt del grec, i pel que fa als seus gravats, l'enfocament teatral i angoixant.

Aquests gravats han exercit una enorme influència en moviments com el romanticisme del segle xix o en el desenvolupament del surrealisme en el segle XX i entre els artistes de diferents disciplines: pintors, escriptors i directors de cinema.

Inventa espais ordenats però profundament dramàtics. Ens planteja l'arquitectura com un paisatge, majestuós, esglaiador. Aquest pot ser ordenat però també laberíntic. Amb aquestes característiques, les presons adquireixen un valor d'infern imaginari.

Com a arquitecte, reconstrueix algunes construccions religioses, destacant l'església de Santa Maria del Priorato a Roma el 1764 i projecta la plaça dels Cavallers de Malta adjacent a l'església.

L'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de València, conserva una extensa col·lecció de gravats de Piranesi.

L'abadia de Montserrat va adquirir a Roma l'any 1908 una riquíssima col·lecció de gravats de Piranesi.